A vegades t’enyoro, noto encara el teu alè, aquell que em guiava.
Sense obrir els ulls, t’imagino, gravat tant a dins.
A poc a poc puc tornar a sentir-te...
no eren mans el que em tocaven, ni petons el que em donaves,
tot era molt més.
No importa la mesura, ignorant de no saber comptar l’amor.
Imaginant...encara sé estimar-te.
Sense obrir els ulls, no em costa recordar-te.
Temorosa de tornar a la realitat, d’adonar-me’n que ja no estàs,
m’agrada anhelar-te, perquè és quan puc somriure, perquè sé que no et tinc, però més que mai, sé que t’he tingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada