A vegades t’enyoro, noto encara el teu alè, aquell que em guiava. Sense obrir els ulls, t’imagino, gravat tant a dins. A poc a poc puc tornar a sentir-te... no eren mans el que em tocaven, ni petons el que em donaves, tot era molt més.
No importa la mesura, ignorant de no saber comptar l’amor. Imaginant...encara sé estimar-te. Sense obrir els ulls, no em costa recordar-te.
Temorosa de tornar a la realitat, d’adonar-me’n que ja no estàs, m’agrada anhelar-te, perquè és quan puc somriure, perquè sé que no et tinc, però més que mai, sé que t’he tingut.
Creo que cada uno recoge lo que siembra. Intento vivir siguiendo una máxima: estoy convencido de que si haces el bien, te pasan cosas buenas; y de que si haces cosas malas, vivirás atormentado. Pieno que con nuestras acciones aquí y ahora podemos determinar nuestro propio futuro.